Les
comparses
Les comparses són les protagonistes indiscutibles de la Patum. Hereves dels antics entremesos medievals del Corpus, representen un univers simbòlic únic on conviuen el foc, la solemnitat, la sàtira i les antigues representacions del bé i el mal que, al llarg dels segles, han mantingut viva la força ritual de la nostra festa.
El Tabal, els Turcs i Cavallets, les Maces i els Àngels, les Guites, l’Àliga, els Nans Vells, els Gegants, els Nans Nous i els Plens transcendeixen la seva dimensió material per convertir-se en una expressió viva de la identitat col·lectiva. Cada comparsa té una personalitat pròpia, una història i una manera específica de moure’s i relacionar-se amb la resta de patumaires. Un patrimoni col·lectiu que, amb amor i veneració, les berguedanes i els berguedans hem preservat i sabut transmetre de generació en generació.
Tabal
És el pregoner de la festa. El so del seu repic: pa-tum, pa-tum dona nom, des de finals del segle XVIII, a la festa
El Tabal és l’únic element de La Patum que participa en tots i cadascun dels actes de la festa. La seva presència és constant i, en certa manera, es pot dir que la presideix i dirigeix.
Documentat des del 1621, i reconstruït el 1726, fou l’únic instrument de La Patum al ritme del qual evolucionaven les comparses fins a mitjan segle XVII. El Tabal, doncs, no tenia cap simbolisme concret dins les representacions sinó que era l’encarregat de dirigir i coordinar les evolucions dels diferents entremesos i marcava el ritme de cadascuna de les danses.
A la darreria del segle XIX, quan es van començar a introduir peces musicals a la festa, el protagonisme del Tabal va quedar notablement desplaçat.
Tot i això, Tabal i tabaler continuen sent un element imprescindible a La Patum. El diumenge de l’Ascensió, el Tabal és l’encarregat d’anunciar la imminent arribada de La Patum a tot Berga. Al migdia de la vigília de Corpus, precedeix la passada dels Gegants i, el mateix dia al vespre (i el dissabte següent), també encapçala els passacarrers o passades. Actualment presideix des d’un lloc privilegiat les representacions de La Patum a la plaça de Sant Pere i, antigament, anava al capdavant de la resta de comparses de La Patum en les processons de Corpus.
I és que si alguna vegada el diumenge de l’Ascensió no se sentís el repic del Tabal anunciant l’acord municipal, aquell any no hi hauria Patum.
patum infantil
La Patum Infantil se celebra el divendres de Corpus, tot i que l’activitat dels petits berguedans comença molt abans. Els assajos de La Patum Infantil duren dues setmanes, dies en què els infants de la ciutat aprenen els diferents balls de la celebració. És per això que se la considera una ‘escola de patumaires’.
El divendres de Corpus, els nens i les nenes de Berga representen la seva pròpia Patum a la plaça de Sant Pere. Aquesta Patum consta dels mateixos elements que la representada pels adults, però d’unes dimensions més reduïdes.
Al matí, La Patum Infantil comença amb una passada pels carrers de Berga i, al migdia i a la tarda, es fan les representacions de La Patum de Lluïment i La Patum completa amb totes les seves comparses: Tabal, Turcs i Cavallets, Maces i Àngels, Guites, Àliga, Nans Vells, Gegants, Nans Nous, Plens i Tirabols.
patum de la llar
Patum accessible impulsada per professionals i usuaris de la Fundació La Llar. És una festa oberta a tothom, però dedicada i feta per persones amb diversitat funcional. Aquesta iniciativa vetlla per la cultura popular adaptada, garantint la participació i el gaudi de l’experiència de les persones implicades.
Les músiques patumaires són interpretades en directe per la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga i músics de la Fundació La Llar.
Des de l’any 2023, es fa a la plaça de Sant Pere.
música
El component fonamental
Saber més
La música és un component fonamental de la festa, sobretot des de finals del segle XIX, quan les diferents melodies es van anar incorporant a La Patum. Actualment no es concep La Patum sense les músiques interpretades per la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Berga i la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga.
La major part de la música de la festa és de caràcter popular; es tracta d’una música senzilla i en algun aspecte única i genial. Entre els músics patumaires cal destacar la figura de Joaquim Serra i Farriols, el ‘Quimserra’ (Berga, 1834-1906), autor de les músiques dels Turcs i Cavallets, els Plens i els Nans Nous. Ell fou qui va canviar radicalment el panorama musical de La Patum, modernitzant-lo definitivament.
També cal fer esment de Ricard Cuadra i Camprubí (Berga 1951-1997), que va organitzar el Concert de Música Oblidada de La Patum el 1993 per recuperar antigues peces que ja no s’interpretaven. L’èxit assolit amb la reintroducció, sense proposar-s’ho, d’obres que feia dècades que s’havien arraconat, va fer que aquest concert tingués continuïtat el 1995 i el 1997, amb la recuperació de noves partitures. La seva prematura mort, el mateix 1997, va fer que s’instituís el Memorial Ricard Cuadra, que continua la tasca que ell va deixar inacabada amb un concert anual el dissabte de la Santíssima Trinitat.