La cultura, la música i el teatre es troben a la plaça de Sant Pere per celebrar els 20 anys de La Patum com a Patrimoni de la Humanitat
“Des del Cor”, l’espectacle creat pel músic i beatboxer Guillem Cardona, amb guió i dramatúrgia de Laura Corominas, reuneix talent berguedà i altres Patrimonis de la Humanitat per trobar els punts d’unió de la cultura. La plaça, a les fosques. Una lluna sobrevolant per sobre de milers de mirades expectants. Una ballarina que dansa entre teles mentre el públic comença a embadalir. Una coral que emociona des dels peus de l’església. Faiaires i castellers que apareixen en escena per sorpresa. Actrius que trepitgen l’escenari per repensar un salt de plens. Una xaranga que travessa la plaça per acabar portant totes les mirades al balcó. I un músic multidisciplinar, Guillem Cardona, que cus tot el relat amb la seva veu i la seva trompeta, acompanyat per una veu en off i un espectacular joc de llums. Un espectacle amb segell berguedà L’espectacle “Des del Cor” ha omplert la plaça de Sant Pere a vessar per celebrar els 20 anys de La Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. La trama musical ha estat creada pel músic i beatboxer Guillem Cardona i el guió és de la dramaturga Laura Corominas. Cardona ha creat una partitura pròpia per a l’espectacle, basada en les músiques de la Patum, i l’ha interpretat acompanyat per elements de teatre, dansa, acrobàcia i cant coral. L’espectacle ha comptat amb més d’un centenar de persones participant-hi. La interpretació de la música ha estat a càrrec del mateix Cardona, amb veu, trompeta i màquina de loops, amb la col·laboració de la coral de l’Escola Municipal de Música de Berga, la xaranga Entrompats Band i Marcel Tuyet. En la part teatral, han pujat a l’escenari les companyies berguedanes Tràfec Teatre i Fame Chimica. I la dansa i les acrobàcies han anat a càrrec de Laura Marsal. La plaça, a més, ha parlat als patumaires, amb un relat de la narradora Carme Cabra Vilalta. La Patum va ser la primera manifestació cultural de Catalunya declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ara fa 20 anys. L’efemèride coincideix amb altres proclamacions que han vingut després, com els castells —fa 15 anys— i les festes del foc dels Pirineus —10 anys—. Per això, a l’espectacle, també hi han participat els Castellers de Berga i els fallaires de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola. Un projecte impecable: “La UNESCO no va haver d’esmenar res” L’historiador Albert Rumbo, coordinador de la candidatura de La Patum que fa 20 anys va ser proclamada Patrimoni de la Humanitat, ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida a l’espectacle, col·locant una torxa encesa al centre de la plaça i donant pas a la primera escena del xou de Guillem Cardona. Abans, hi ha hagut la celebració institucional de l’aniversari, presentada pel periodista berguedà Xavi Rossinyol. En aquesta part, Rumbo ha destacat que la candidatura de la Patum va ser un projecte de molts anys en què es van implicar moltes persones i àrees de l’ajuntament. El resultat va ser un projecte impecable: “Vam rebre una felicitació per part de la UNESCO perquè no van haver d’esmenar res del projecte que els vam presentar”. Rumbo també ha reivindicat que La Patum és una de les 90 Obres Mestres del Patrimoni de la Humanitat que hi ha a tot el món. A Europa, només n’hi ha vint. I a Catalunya, una: La Patum. A més, l’historiador ha recordat que, en el procés per arribar a la proclamació, l’Estat només podia presentar una proposta i La Patum va guanyar el pols a altres expressions com el flamenc, les festes del Pilar de Saragossa o la Setmana Gran de Bilbao. Unitat d’alcaldes L’efemèride dels 20 anys com a Patrimoni de la Humanitat també ha servit per reunir la majoria d’alcaldes que han comandat l’Ajuntament de Berga en època democràtica. Hi era l’actual vara, Ivan Sànchez, però també Juli Gendrau, Josep Xoy, Josep Maria Badia i Jaume Farguell. Farguell ha recordat els primers passos que va poder fer ell al Parlament i ha mirat de reüll amb orgull el mosaic del seu mandat que encara llueix a la plaça Doctor Saló. Badia ha recordat l’emoció que la Patum Infantil va desfermar entre el jurat de la UNESCO. Xoy ha fet de ganxo entre el govern de Badia i el de Ramon Camps -que no hi ha pogut ser per motius de salut- i ha reivindicat el treball d’anys, abans d’arribar a la UNESCO. I Gendrau ha reivindicat el relleu garantit que té la festa, gràcies a la bona feina de La Patum Infantil i al jovent que, cada any, fa el pas d’implicar-se en les comparses. Finalment, l’alcalde, Ivan Sànchez, ha mencionat les vares que avui no han pogut ser a l’acte: Agustí Ferrer, Ramon Camps i Montse Venturós. L’actual alcalde ha celebrat que “La Patum ha estat, és i serà una festa de tothom, no només de la gent que la viu a la plaça”. Històries d’abans, per sempre més També en aquesta primera part de l’aniversari, hi ha hagut protagonisme per a les persones homenatjades aquest any en el marc de la iniciativa de memòria oral Vides de Patum, que recull el testimoni viu de patumaires de tots els temps. Josep Maria Fontquerni, membre durant tres dècades de la colla dels nans nous, conegut per dur el cap de l’enterramorts, també ha aprofitat uns instants de l’acte per rememorar la seva època a la comparsa. Fontquerni ha parlat de l’evolució que ha tingut la festa i del fet que, en la seva època, “n’hi havia prou amb un o dos acompanyants per nan”. Amb els anys, però, “el tema es va anar complicant”, ha recordat entre rialles. Núria Alàs, autora de la col·lecció Els Contes de la Patum, ha conversat amb Xavi Rossinyol i ho ha fet amb el barret de Patum que protagonitza les seves històries a les mans. En una xerrada emocionant, Alàs s’ha referit a l’amor per la festa que li va transmetre el seu marit, Ramon Sobrevias, i a l’espontaneïtat de la seva primera Patum viscuda a la plaça. Antoni Canal i Jordi Culell, guitaires de la guita xica a principis de la dècada de 1960, amb l’anomenada colla del llamp, han fet memòria de l’època en què la guita xica anava de colla
Els records patumaires de Josep M. Fontquerni Rosell, Núria Alàs Pérez, Antoni Canal Mas i Jordi Culell Gonfaus s’incorporen a l’audiovisual ‘Vides de Patum’
El projecte audiovisual ‘Vides de Patum’ suma més vivències de patumaires per aprofundir en el coneixement del Corpus berguedà. Es tracta d’una iniciativa promoguda per l’Ajuntament de Berga i el Consell Municipal de La Patum per recollir el testimoni oral de persones vinculades a la festa berguedana per deixar constància de l’evolució de La Patum evocant els seus records i vivències en format d’entrevista breu. Des de l’any 2016, més d’una vintena de persones han compartit les seves experiències patumaires. L’edició d’enguany inclou tres noves peces audiovisuals protagonitzades per Josep Maria Fontquerni Rosell, Núria Alàs Pérez, Antoni Canal Mas i Jordi Culell Gonfaus. L’enregistrament i difusió dels vídeos forma part dels actes de celebració del 20è aniversari de la proclamació de La Patum com a Patrimoni de la Humanitat. El ballador de l’enterramorts Josep Maria Fontquerni Rosell va néixer en una casa del carrer del Roser, a prop d’on la seva família regentava una tintoreria. El seu pare havia estat ballador dels nans nous, però ell no va accedir a la comparsa pel seu vincle familiar, sinó que la seva incorporació va coincidir amb un moment de renovació de la colla, l’any 1973. Recorda que el Miquel Moya, cap de colla dels nans nous i els nans vells alhora, els feia assajar a les pistes de frontó situades darrere del Teatre Patronat, reproduint la música en un radiocasset, per torns. El Josep Maria era el ballador de l’enterramorts i desvetlla l’estratègia que utilitzaven els membres de la comparsa per no cometre errors durant un tram del ball. Recorda que quan feia la mili a Cadis, l’ajuntament va expedir-li un certificat per demostrar que formava part de la comparsa dels nans nous. Això va facilitar que li atorguessin un permís per poder venir a la Patum. El seu fill Roger també ha seguit els seus passos formant part de la mateixa comparsa i gaudeix veient-lo saltar. El Josep Maria assegura que la passió per la Patum no perilla. Un salt de plens memorable Núria Alàs Pérez va néixer a Sabadell, però als catorze anys va traslladar-se a Berga per la feina del pare. Treballant a Cal Codina (carrer del Roser) va conèixer qui seria el seu marit, el Ramon Sobrevias Victori (cap de colla dels vestidors de plens i maces del 1998 al 2012). No coneixia la Patum, però el Ramon va aconseguir un seient en una grada des d’on poder veure la festa per primera vegada. En veure la rauxa patumaire, va abandonar la grada per viure-ho des de la plaça. La Núria mai oblidarà la Patum extraordinària del 3 de setembre de 1991, celebrada pel 75è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt. Va ser la primera i última vegada que va saltar de ple i guarda un record tan bonic, què no ha volgut repetir per no espatllar aquesta vivència memorable. La Núria és l’autora de la col·lecció Els Contes de la Patum de la Patumaire Edicions. El protagonista és un nen que quan es posa un barret patumaire (el que portava el Ramon), la comparseria pren vida. La colla del llamp Antoni Canal Mas i Jordi Culell Gonfauses coneixen des de petits. Tots dos formaven part de la colla del llamp. La colla estava integrada per onze joves que quedaven per fer diferents activitats (esquiar, jugar a futbol, ballar, anar al cinema, etc.) i, fins i tot, els membres tenien un escut: les quatre barres travessades per un llamp. A principis dels anys seixanta, van oferir a la colla del llamp fer-se càrrec de la guita xica perquè calia un relleu. L’Antoni i el Jordi recorden les posicions que ocupaven quan portaven la guita, els recorreguts i la durada dels passacarrers, el trencament de la barra (la barra del coll de la guita era de fusta) i dels fuets. Diuen que eren molt explosius portant la guita perquè hi havia menys gent a la plaça i tenien més espai per córrer. Tots dos tenen un molt bon record com a guitaires i destaquen la companyonia de la colla, eren un equip. Asseguren que la Patum marca i que cada any, es retroben al mateix lloc, al de la guita xica. Difusió dels vídeos Els tres vídeos de l’edició d’enguany del projecte ‘Vides de Patum’, es podran visualitzar al portal web i les xarxes socials de La Patum de Berga. Les entrevistes han estat realitzades pel periodista Xavi Rossinyol i les peces audiovisuals han comptat amb el grafisme de Salvador Vinyes i l’edició de Produccions MC. Els protagonistes rebran un homenatge durant l’acte institucional de la celebració del 20è aniversari de la proclamació de La Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat de la Unesco, que es farà el diumenge 30 de novembre, a la plaça de Sant Pere, a les 18 h.
La Patum celebra els 20 anys com a Patrimoni de la Humanitat amb un espectacle inèdit titulat “Des del cor”, a la plaça de Sant Pere
La Patum celebrarà aquest diumenge 30 de novembre a les 18 h, el vintè aniversari com a Patrimoni de la Humanitat amb un gran espectacle fet per a l’ocasió a la plaça de Sant Pere. La creació, titulada “Des del cor”, és obra del músic i beatboxer berguedà Guillem Cardona i té el guió de la dramaturga Laura Corominas. Té una partitura pròpia, creada per Cardona, basada en les músiques de la Patum, i contindrà elements de teatre, dansa, acrobàcia i cant coral, amb la participació global de més d’un centenar de persones. La interpretació de la música va a càrrec del mateix Cardona, amb veu, trompeta i màquina de loops, amb la col·laboració de la coral de l’Escola Municipal de Música de Berga, la xaranga Entrompats Band i Marcel Tuyet. En la part teatral, pujaran a l’escenari les companyies berguedanes Tràfec Teatre i Fame Chimica. I la dansa anirà a càrrec de Laura Marsal. Guillem Cardona s’ha referit a la importància d’involucrar el talent i el teixit cultural berguedà en la creació de l’espectacle. “L’aniversari es podia celebrar de moltes maneres, però la Patum és una festa molt del poble i el primer que em va venir al cap va ser involucrar el teixit cultural local, treballant amb gent de casa i per a la gent de casa”. El músic ha avançat que “l’espectacle tindrà un fil musical molt elaborat que va lligat a la dramatúrgia, a la història que es vol explicar i les emocions que es volen transmetre al públic”. Xavier Llobet, director de l’Escola Municipal de Música de Berga, ha expressat que l’encàrrec de Cardona suposa un repte per a la coral formada per nois i noies d’entre 13 i 18 anys. “Serà una experiència única pels infants i joves i suposa pujar un esgraó més del que estan acostumats a fer”. Llobet també s’ha mostrat il·lusionat de col·laborar amb el músic berguedà, ja que va ser alumne i professor del centre. La plaça prendrà vida La plaça de Sant Pere, l’escenari secular de la Patum, prendrà vida i parlarà als patumaires, mitjançant la veu de Carme Cabra Vilalta. La plaça és el cor de la festa, i el cor és també la col·lectivitat que fa possible la Patum: això explica el títol de l’espectacle, “Des del cor”. I s’expressa també amb el logotip de la Patum amb traç gruixut que ha dibuixat el dissenyador Salvador Vinyes per al cartell anunciador. La representació escènica es farà per tota la plaça d’una forma envolvent. Els espectadors podran veure-ho tot a peu dret des de la plaça, des de la barana o des de les escales de l’església, i hi haurà una zona de cadires a les escales de la Berruga. S’instal·laran equips de llum i de so al voltant de la plaça, que faran que els espectadors se sentin immersos en la representació. La Patum va ser la primera manifestació cultural de Catalunya declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ara fa 20 anys. L’efemèride coincideix amb altres proclamacions que han vingut després, com els castells —fa 15 anys— i les festes del foc dels Pirineus —10 anys—. Per això, a l’espectacle, hi participaran també els Castellers de Berga i els fallaires de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola. L’alcalde de Berga i regidor de Patum, Ivan Sànchez, ha esmentat l’efemèride patumaire i ha recordat les persones que van treballar per aconseguir que es produís la proclamació de la Patum com a Patrimoni de la Humanitat. “La idea és que les persones que han estat al capdavant d’aquest ajuntament també puguin acompanyar-nos per celebrar-ho”. Sànchez ha afegit que “el missatge que volem transmetre com a ajuntament i, jo particularment, és que la Patum no és de ningú i és de tothom. Tan important és la persona que forma part d’una comparsa, com la que balla al costat o la que s’ho mira des de casa”. Celebració institucional El preludi de l’espectacle serà la celebració institucional de l’aniversari, presentada pel periodista berguedà Xavi Rossinyol. L’historiador Albert Rumbo explicarà el procés que va dur la Patum a ser proclamada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, el 25 de novembre de 2005. L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, explicarà què ha significat per la ciutat el reconeixement. I també pujaran a l’escenari les persones homenatjades aquest any en el marc de la iniciativa de memòria oral Vides de Patum, que recull el testimoni viu de patumaires de tots els temps: Núria Alàs i Pérez, autora de la col·lecció Els Contes de la Patum; Josep Maria Fontquerni i Rosell, membre durant tres dècades de la colla dels nans nous, conegut per dur el cap de l’enterramorts, i Antoni Canal i Mas i Jordi Culell i Gonfaus, guitaires de la guita xica a principis de la dècada de 1960, amb l’anomenada colla del llamp. Vides de Patum és un projecte promogut per l’Ajuntament de Berga amb l’objectiu de conservar records de Patums passades i fer-les perdurar en el temps. Les entrevistes es podran veure al canal municipal a Youtube (https://www.youtube.com/AjuntamentBerga/) i a Televisió del Berguedà. Conferència de David Tristany Abans del gran espectacle de diumenge, el divendres 28 de novembre a les 19 h, hi haurà una conferència a la sala de plens de l’ajuntament, en el marc del programa Àgora Cultural Berga. L’antropòleg David Tristany, estudiós de temàtiques de cultura popular, explicarà la participació dels gegants de la Patum al concurs provincial de gegants de Terrassa, l’any 1950, d’on se’n van endur dos premis. D’aquella victòria, molt desconeguda per a la majoria de patumaires, se’n conserven diverses fotografies, poc vistes, i els diplomes acreditatius, que estaran exposats al Museu Comarcal de Berga fins al 19 de desembre.
La Patum es presenta a Mondiacult 2025, el congrés de polítiques culturals més important del món
L’Ajuntament de Berga ha presentat la Patum a Mondiacult, la principal conferència mundial sobre política cultural, que s’ha celebrat aquesta setmana a Barcelona. L’alcalde de Berga i regidor de Patum, Ivan Sànchez, i el periodista berguedà, Xavi Rossinyol, han pronunciat aquest dimecres la conferència “La Patum, una festa del món”, en el marc del cicle Veus per a la Cultura. La Patum és l’única festa del món que ha tingut un espai propi al programa oficial del congrés, organitzat per la Unesco i pel Ministeri de Cultura del govern espanyol. Des de dilluns, 160 ministres i delegacions de tot el món s’han reunit al Centre de Convencions Internacional, al Fòrum de Barcelona, per analitzar els reptes globals de les polítiques culturals i el desenvolupament sostenible. Els reptes de futur de la festa Ivan Sànchez ha enumerat els reptes de futur que té la Patum, i pels quals va ser protegida ara fa vint anys per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. “El principal és la massificació: hem de fer front a l’enorme èxit de la Patum, que omple la plaça, obliga a estones a tancar-la i a organitzar activitats paral·leles per dispersar la multitud”, ha dit. Sànchez ha anunciat contactes amb altres festivitats d’arreu del món, com la festa del Palio de Siena, a Itàlia, per intercanviar experiències. L’alcalde també ha explicat que la Patum ha de treballar encara més per transmetre als visitants els valors de la festa i aconseguir que la visquin i la respectin com els mateixos berguedans. Totes aquestes mesures, conjuntament amb el reforç de la seguretat, han incrementat el cost de la Patum, que ja supera el mig milió d’euros. I, per això, un altre dels grans reptes de futur de l’ajuntament és garantir un finançament suficient per a la festa. “Ja hem aconseguit que augmenti l’aportació de la Generalitat, i treballem també amb la Diputació de Barcelona, amb el Ministeri de Cultura i amb patrocinadors privats, però ens cal assegurar l’estabilitat financera de la Patum”, ha dit Sànchez. Aplaudiments a la Patum Rossinyol ha fet un repàs a la història de la Patum, des de les antigues processons de Corpus fins als nostres dies, ha detallat el sentit i la funció de les comparses i ha explicat com es prepara un salt de plens. La conferència s’ha il·lustrat amb un vídeo de la fotògrafa Rosa Castilla i amb fragments de les retransmissions de Televisió del Berguedà. El públic present a la sessió ha acabat aplaudint les imatges de la festa, i s’ha interessat pel volum de visitants que rep Berga per Corpus. La Patum és una expressió de la cultura catalana i universal La conferència Mondiacult va arrencar dilluns amb la presència de ministres de Cultura de tot el món. El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va pronunciar el discurs inaugural, en què va fer referència a la Patum: “És una expressió de la cultura catalana i, per això, universal, la cultura és una riquesa compartida i així ha de continuar sent”. Mondiacult ha tancat portes aquest dimecres a la tarda, amb la sessió de clausura. Durant el congrés, s’ha aprovat una declaració subscrita pels països participants, en què es reclama que l’accés a la cultura entri a la llista dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. A més de les delegacions governamentals, Mondiacult ha reunit tècnics especialistes, entitats, empreses del sector i ha tingut un fòrum específic de joves. I ha posat en valor la cultura com a eina de diàleg i de civilització arreu del món.
Berga obrirà la convocatòria per formar part de l’organització i gestió de les barres de les Barraques de Patum 2026-2027
L’Ajuntament de Berga obrirà la convocatòria per formar part de l’organització de les Barraques de Patum Josep M. Isanta per a les anualitats de 2026 i 2027. L’esdeveniment impulsat per l’àrea de Joventut contempla la cessió de l’espai públic a la zona dels concerts que es porten a terme a la plaça Cim d’Estela. L’objectiu és repartir l’espai de les barres entre les entitats locals interessades en gestionar el servei de bar durant els concerts de divendres i dissabte de Corpus. La convocatòria s’adreça a entitats, fundacions o associacions sense ànim de lucre, amb seu social a Berga i degudament inscrites en la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya. Característiques de la convocatòria Les entitats, fundacions o associacions sense ànim de lucre interessades a formar part de l’organització podran sol·licitar-ho presentant una instància genèrica, de forma telemàtica, del 31 de juliol al 15 de setembre de 2025. Es contempla la participació d’un màxim de vuit entitats. Si el nombre de sol·licituds supera les places disponibles, aquestes es cobriran per ordre d’inscripció. La cessió de l’espai s’atorgarà per a un període de dos anys consecutius (2026 i 2027), tot i que no serà obligatori exhaurir-los. Les associacions que hagin superat els dos anys hauran de cedir el seu lloc a les noves entitats participants, en cas que el nombre de sol·licituds superi la quantitat de places disponibles. Tenint en compte el supòsit esmentat, es preveu la realització d’un sorteig públic per excloure les entitats que hagin format part de l’organització del concert durant dos o més anys. Organització i tasques de l’esdeveniment L’organització habilitarà un únic espai distribuït en diferents mòduls per a les entitats participants, a la plaça Cim d’Estela. Les associacions participants en l’esdeveniment hauran de cofinançar els artistes o grups que actuaran durant la jornada de divendres, ja que són escollits per aquestes entitats. Les funcions que hauran de desenvolupar les persones designades inclouen l’assistència obligatòria a les reunions informatives sobre la logística dels concerts, atendre les barres en cadascun dels torns del servei establert, la recollida del material i la neteja de l’espai de les barres quan hagin finalitzat els concerts, entre d’altres. El personal aportat per les entitats haurà de ser major de 18 anys i haurà d’haver realitzat obligatòriament la formació sobre dispensació responsable i violències sexistes en l’àmbit de l’oci nocturn promoguda per les àrees de Joventut i Feminisme, en el marc de la campanya ‘Vull la nit!’. Barraques de Patum Les Barraques de Patum Josep M. Isanta és un espai cultural ubicat a la plaça Cim d’Estela, que acull dues jornades de concerts gratuïts amb actuacions musicals de qualitat per generar activitat a la zona i complementar els actes patumaires. Les Barraques de Patum de 2025 han estat patrocinades per l’empresa berguedana Tractaments Ecològics. Enguany, per l’escenari berguedà han passat els artistes i grups següents: Cafè Trio, Trinxats, Brams, Blú Versions, 31 FAM, La Fúmiga, Pep de la Tona, Caipirinyes i PDs Kin K-Cau.